Els senyors de Clariana: arbre genealògic de les famílies nobles de Clariana

Els senyors de Clariana: arbre genealògic de les famílies nobles de Clariana

Castell de Clariana (S. X)

La primera entrada d'aquest blog serà per als senyors del terme de Clariana. Aquest senyoriu va tenir diverses famílies al llarg dels anys. No hi són totes, però ací presentem un buidatge que vam poder fer en una petita i breu excursió a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on es guarda el fons Moixó, que custodia el llegat del passat del nostre estimat municipi de Clariana, i de molts altres.

      Vam trobar un recull fet per un notari, segurament dels darrers senyors de Moixó,  i el vam buidar per tal de guardar-ne la informació, que sense ser definitiva permet omplir un buit important i anar bastint ni que sigui esqueleticament una història del Castell i terme de Clariana, que probablement incloïa la Goda i potser altres territoris tot i que no podem saber-ho. 

La llista comença el 1359 amb Joan Desbrull, donzell i senyor de Clariana que sembla estava dins la Baronia de Montcortès. Tot i que sabem que és anterior i al llibre sobre els Castells Catalans se'n dóna notícia de senyors anteriors. Però la llista del notari comença a partir de Desbrull. Tot i que el 1302 tenim notícia d'un conveni entre Bernat de Castellolí i Guillem Roc(a) en que Clariana pertany a Sant Cugat. El recull que hem fet (imatge adjunta) acaba amb Rafael de Moxó, nat i batejat a Cervera el 1653 i que serà nebot del primer Moxó que senyorejà aquestes terres (Francesc de Moxó, que va tenir un paper actiu en la Guerra dels Segadors) i que sembla morí sense descendència. El 16 de juny de 1680 és quan Rafael de Moxó passa a ser senyor de Clariana. Sembla que si el senyoriu es perdia podia anar al rei d'Espanya i això és una cosa que donarà que parlar més endavant... Però no avancem esdeveniments. En tot cas els Moxó foren com molts cerverins seguidors del rei Felip V, és a dir botiflers en terminologia de l'època. Cal tenir en compte que Clariana és geogràficament un territori de transició entre la Segarra i l'Anoia, ja que està fora de la Conca d'Òdena i ha tingut en Cervera i altres municipis segarrencs com Santa Coloma de Queralt la seva referència administrativa o d'influència. Avui en dia pertany a Argençola ja que l'Ajuntament de Clariana i la Goda va durar molt poc i es va perdre en produir-se la davallada demogràfica que va dur el nucli de la Goda a l'abandonament total, estat en que es troba actualment. Cal dir que l'actual govern municipal està tractant de recuperar els símbols i ensenyes dels antics municipis que aramateix formen el terme d'Argençola, que és el cap d'un territori força dispers on no hi ha cap nucli que destaqui per tenir un gruix de població prou important.